Estimular la lectura

Uns consells per estimular i afavorir el gust per la lectura
·Dediqueu diàriament una estona per llegir amb els vostres fills.
·Assegureu-vos que l'ambient és tranquil i relaxat.
·Seieu al seu costat de manera que tots pugueu veure el text.
·Deixeu que els vostres fills triïn el llibre i us diguin el que cal fer.
·Parleu primer sobre el llibre i algun dels dibuixos.
·Parleu del que ha passat i sobre el que ells creuen que passarà.
·Torneu a llegir el conte si els vostres fills ho demanen.
·Suavitzeu les dificultats, llegint vosaltres les paraules que ells no coneixen en les que s'encallen.(Ells us les faran llegir assenyalant-les amb el seu ditet i les torna a llegir).
·Pregunteu als mestres sobre qualsevol aspecte que us faci sentir insegurs.
·Divertiu-vos!

Com em sento

L’activitat que ara es presenta és de les primeres que es treballen a les aules de cile infantil.Ál nostre centre forma part del racó emocional i s’ introdueix des d’un principi per tal que l' alumnat vagi interioritzant la consciència emocional.

El mural que recull les diferents emocions inclou expressions d’imatges de nens i nenes.

ACTIVITAT:   Avui em sento…         
BLOC TEMÀTIC: Consciència emocional
OBJECTIU i/o FINALITAT DE LA SESSIÓ:  Introducció d’emocions que es treballaran a la classe: Content/a, trist/a, enfadat/da.
 
DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT:
A partir de tenir ja en funcionament el racó de les emocions, es volen introduir tres emocions: content, trist, enfadat,  amb la tutora vam pensar que cada dia, quan els infants arribessin a l’escola, podien manifestar el seu estat d’ànim. Van adaptar el racó i crear els materials per a fer realitat el que ens semblava era important. Dir, de manera voluntària, i poder compartir-lo amb els companys/es l’estat d’ànim que tenen quan entren a l’escola.

Comença la sessió i els infants troben dins el racó de les emocions unes imatges.


Es important transmetre als infants que podem saber com ens sentim i també el perquè ens sentim d’una o altra manera.
 Al llarg del dia els infants poden canviar d’emoció depenent d’allò que els passa.
ACORDS PRESOS, COMPROMISOS ADQUIRITS..
La tutora i els mateixos alumnes poden decidir com ha de funcionar aquest racó. També cal decidir si cada vegada que un alumne/a fa un canvi d’emoció el comunica o no a la resta de companys.  
RECURSOS I MATERIALS

Imatges de les tres emocions.                         .  

Què són les emocions

Aquí tenim una mica de teoria de les emocions i el autocontrol, per poder veure la importància que té aquest tema

L'emoció, en la seva definició més general, és un intens estat mental que sorgeix en el sistema nerviós de manera espontània i provoca una resposta psicològica positiva o negativa. És un impuls involuntari originat com a resposta als estímuls de l'ambient que indueix sentiments tant a l'ésser humà com en animals i que desencadena conductes de reacció automàtica.

Les emocions és un element insubstituïble en la maduració personal i en el desenvolupament de la intel·ligència.

Molts psicòlegs defineixen les emocions en termes de tres atributs fonamentals: el desvetllament fisiològic, l'expressió conductual i l'experiència conscient. 

Emocions poden ser: la ràbia, la por, la pena, l'alegria, el fàstic, la sorpresa, l'acceptació, la curiositat, l'ansietat, l'avorriment, la pietat, el ressentiment, la confusió, la decepció, la vergonya, la gratitud, la culpabilitat, la nostàlgia, l'esperança, l'interès, la gelosia, la malenconia, l'admiració...

ALGUNS DELS OBJECTIUS GENERALS QUE PRETENEM EN L'EDUCACIÓ EMOCIONAL SÓN:

- Adquirir un millor coneixement de les pròpies emocions.

- Identificar les emocions dels altres.

- Desenvolupar l'habilitat de controlar les pròpies emocions.

- Prevenir els efectes perjudicials de les emocions negatives.

- Desenvolupar l'habilitat de generar emocions positives.

- Desenvolupar una major competència emocional.

- Desenvolupar l'habilitat de automotivar-se.

- Adoptar una actitud positiva davant la vida.

L'esforç

L’esforç és necessari i bo per als infants perquè cada situació conflictiva és una possibilitat per aprendre, créixer personalment i fer-se’n responsables. Tenen el dret de sentir-se responsables dels seus actes i decisions i han de poder equivocar-se per aprendre que res ni ningú és perfecte ni idíl•lic. L’esforç és una possibilitat per aprendre a ser tenaç i persistent quan una cosa no surt com es tenia prevista i de forma ràpida. Amb l’esforç els infants augmenten la seva autoestima en comprovar que tenen la capacitat per resoldre els seus propis problemes i dificultats i sentir-se satisfets en aconseguir-ho.
La sobreprotecció i la manca d’esforç fomenta una personalitat feble i depenent dels adults. Facilita una baixa autoestima perquè no saben resoldre els seus propis conflictes i problemes i, fins i tot, pot potenciar un caràcter agressiu i violent perquè no toleren les frustracions.
Els pares i mares són persones generoses que engendren fills des de l’amor i volen el millor per a ells. Els sembla que facilitar-los totes les situacions que viuen sense contradir-los i enfadar-se, i potser, saltant alguns límits definits, aconseguiran el millor per a ells i és una equivocació. Cal acompanyar els infants des de l’amor però deixant-los espais per experimentar, afrontar, tenir reptes i també a equivocar-se. Espais per sentir el goig de ser una persona autònoma, capaç d’aconseguir reptes amb el seu propi esforç i ser una persona feliç.Diu Elsa Punset:”Desde niños deberíamos disciplinar la concentración, el esfuerzo: la disciplina te ayuda a buscar lo que te gusta, a exigírtelo…, a buscarte tu propia felicidad

L’ESFORÇ NECESSARI

FACILITÒNIA, EL PAÍS DE LES COSES FÀCILS
Explicava la llegenda que existia un país anomenat Facilitònia on tot era extremadament fàcil i senzill. eN Robert i Laura, una parella d’aventurers, va dedicar molt temps a investigar sobre aquell lloc, i quan van creure saber on era van ser en la seva cerca. Van viure mil aventures i van passar cents de perills; van contemplar llocs preciosos i van conèixer animals mai no vistos. I finalment, van trobar Facilitònia.
Tot estava en calma, com si allà s’hagués parat el temps. Els va rebre qui semblava ser l’únic habitant d’aquell lloc, un ancià homenet d’ulls tristos.
- Sóc el desgraciat Puk, el condemnat guardià dels dorments - va dir amb un lament. I davant de la mirada estranyada dels viatgers, va començar a explicar|comptar la seva història.
L’ancià va explicar com els facilitons, en la seva recerca per trobar la més fàcil de les vides una vida sense preocupacions ni dificultats, havien construït una gran cambra, en la qual tots dormien plàcidament i tenien tot el que podien necessitar. Només l’atzar havia condemnat Puk a una vida més dura i difícil, amb la missió de cuidar-se de l’agradable somni de la resta de facilitons, mantenir els aparells i retirar aquells que anessin morint per l’edat. Tot allò va ocórrer molts anys enrere, i els pocs facilitons que quedaven, aquells que com Puk eren molt joves quan van iniciar el somni, eren ja bastant ancians.
Els viatgers no podien creure el que veien.
- Seriosament sents enveja de la resta?
- És clar!- va respondre Puk- Mira quina vida tan senzilla i còmoda porten. Jo, en canvi, he de buscar menjada, sofrir calor i fred, reparar les averies, preocupar-se pels dorments i mil coses més… això no és vida!
Els aventurers van insistir molt a poder parlar amb algun d’ells, i amb l’excusa que els parlés de la seva meravellosa existència, van convèncer Puk perquè en despertés un dels dorments. El vell va protestar però es va deixar convèncer, ja que en el fons ell també volia escoltar el feliç que eren els facilitons.
Així, van despertar un ancià. Però quan van parlar amb ell, va resultar que només era un ancià en aparença, doncs parlava i pensava com un nen. No sabia pràcticament res, i només explicava el bonic que havien estat els seus somnis. Puk es va sentir horroritzat, i va despertar la resta de dorments, només per comprovar que a tots els havia ocorregut el mateix. Havien fet tan poques coses en la seva vida, havien superat tan poques dificultats, que amb prou feines sabien fer gens, i en veure’ls es dubtava que haguessin arribat a ser vius alguna vegada. Cap no va voler tornar al seu plàcid son|somni, i el bo de Puk, amb gran paciència, va començar a ensenyar a aquell grup de vells totes les coses que s’havien perdut.
I es va alegrar enormement de la seva sort en el sorteig, de cada nit que va protestar per les seves tasques, de cada problema i dificultat que havia superat, i de cada vegada que no va entendre alguna cosa i va haver de provar cent vegades fins a aprendre-ho. En resum, d’haver estat l’únic de tot el seu poble que havia arribat a viure de veritat.